En aquest blog els alumnes de 4t d'ESO tracten temes científics del seu interès. http://www.institucio.org/mestral

diumenge, 18 de març del 2007

Mart, característiques i exploracions.


MART

Característiques

Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva aproximació. De naturalesa rocosa, com la Terra, és dels primers planetes exteriors a l’òrbita terrestre. Té dos satèl·lits molt petits i de formes irregulars.

Mart és un món molt més xicotet que la Terra. Les seves principals característiques, en proporció amb les del globus terrestre, són les següents: diàmetre 53%, superfície 28%, volum 15% i massa 11%. Com que els oceans cobreixen el 71% de la superfície terrestre i Mart no té mars, les terres d'ambdós móns tenen aproximadament la mateixa superfície. La densitat és inferior a la de la Terra, i és 3,94 vegades la densitat de l'aigua. Un cos a Mart pesaria 1/3 del seu pes a la Terra, a causa de la dèbil atracció gravitatòria.


Els pols de Mart estan assenyalats per dos casquets polars de color blanc enlluernador, que han facilitat molt la determinació de l'angle que forma l'equador del planeta amb el pla de la seva òrbita, angle equivalent a l'obliqüitat de l'eclíptica a la Terra. Les mesures fetes per Camichel sobre clixés obtinguts al Pic du Midi, han donat per a aquest angle 24º 48’. Des de l'exploració espacial s'accepta un valor de 25,19º, un poc major que l'obliqüitat de l'eclíptica (23º 27’).


Exploracions a Mart

L’interés per Mart va augmentar l’any 1877 quan l’astrònom italià Giovanni Sxhiaparelli va descobrir canals en el planeta. Aleshores la gent va començar a crear diverses teories sobre la possibilitat de vida intel·ligent. Per tant podríem dir que la exploració de Mart és fruit de la necessitat de conèixer més a fons el planeta.


Les sondes pioneres en la missió d’arribar a Mart, la Marsnik 1960A i la Marsnik 1960B van ser llençades el10 i el 14 d’octubre de 1960 amb una massa de 960kg. La Marsnik 1960 A es va desintegrar en l’atmosfera terrestre. I la Marsnik 1960B va perdre el contacte amb la terra als 106.706.000km de distància.

A finals de 1964 Estats Units envia la Mariner 3 que fracassa per problemes d’enginyeria. Mentre que la Zond d’aleshores, de la unió Soviética aconsegueix passar pel planeta, però sense poder transmetre cap informació. Lany 1965, Estats Units envia la Mariner 4 que aconsegueix tranmetre les primeres fotografies de la superfície marciana. Ja després, el en 1969, les Mariner 6 i 7, Enviades pels Estats Units van fer més de 5oo fotografies de les regions equatorials.

La Unió Soviètica és va convertir en la primera potència en enviar un vehicle a la superfície de Mart, amb la Marsnik2 Però va perdre contacte amb la terra molt poc desprès d’aterrar. En aquell mateix any, Estats Units llença el primer satèl·lit artificial a Mart, la Mariner 9.


Posteriorment, la Unió Soviètica no va trigar a llençar també el seu satèl·lit, la Marsnik 6.EN 1976, els Estats Units van enviar dons vehicles a la superfície del planeta, la Viking 1 i la Viking 2, que van transmetre moltes imatges del relleu de Mart.

El 1989, la missió soviètica-europea integrada per les sondes Phobos 1 i 2, però al poc van deixar de transmetre pel camí. En el 1992 la missió Mars Observer dels Estats Units va perdre contacte en creuar la òrbita terrestre, el mateix li va passar a la russa Marsnik 96 quatre anys més tard.


En el 1997 arriba a Mart la Mars Pathfinder que portava un vehicle d’exploració, el Sojourner. Japó també s’hi va animar, enviant una sonda el 4 de juliol del 1998, la Nozomi, que va fracassar degut a diversos problemes tècnics. En el 1999 Estats Units perd, la Mars climate Orbiter i la Mars polar Lander.

En el 2001 Estats Units envia la Mars Odyssey que va estar en orbita marciana 2 hores i va descobrir l’existència de gel. EN el 2003 Gran Bretanya, amb la col·laboració de la Agencia Espacial Europea envia a la Mars Express que es manté en òrbita, i al Beagle 2 que descendeix a la superfície però deixa d’emetre senyals. Paral·lelament Estats Units envia al Spirit i al Opportuniy, que van realitzar exploracions dins de la superfície amb èxit.

No fa gaire, es va enviar també la sonda Phoenix que té la missió de fer fotografies a ala superfície de Mart.

Treball realitzat per Gerard Campillos, Carles Hidalgo, Borja Moreno, Miquel Canal i Enric Flecha.