En aquest blog els alumnes de 4t d'ESO tracten temes científics del seu interès. http://www.institucio.org/mestral

diumenge, 1 d’abril de 2007

El ximpanzè

El ximpanzè

Un animal molt proper a l’home
El ximpanzé és, ben segur, l'animal més proper a l'home en quant a les seves capacitats intel·lectuals i pràctiques socials. Està sent objecte d'experimentacions , per tal de veure la seva capacitat d'abstracció i d'aprendre el llenguatge dels símbols, ja que, malauradament, no està capacitat per parlar. Aquesta incapacitat no ve de la carència d'òrgans fonadors, ni és tampoc que no utilitzi els sons per a comunicar-se, sinó que aquesta comunicació té un origen emotiu, com és en el nostre cas el riure o el plorar: no ens és fàcil fer-ho voluntàriament, malgrat ens és, de vegades, difícil evitar-ho.



Característiques principals
Mamífer de l'ordre dels primats, una mica més alt que l'orangutan (els masclespoden assolir 170 cm i les femelles 130) i amb un pes entre 50 i 80 kg (els mascles); de línia més esvelta i de membres més proporcionats que l'orangutan, té el dit gros de les mans completament desenvolupat; el seu cos és arrodonit, amb orelles força grosses. El seu pelatge, abundant, generalment és negrós i es torna gris en envellir l'animal.



Etologia

És de costums arborícoles, intermedis entre l'orangutan i el goril·la. Habita a l'Àfrica, des de Gàm
bia fins als llacs Albert i Victòria, sobretot a les grans selves i als boscos de la vora dels grans rius; defuig les zones sense arbres. No sap nedar. Es nodreix de vegetals (fruita, fulles, arrels, etc) i ocasionalment de carn. Diürn, construeix plataformes a dalt dels arbres, on passa la nit i que només utilitza un cop.

Vídeo d'un ximpanè utilitzant una llança per caçar: http://www.maikelnai.es/?p=286

La gestació sol durar uns vuit mesos i mig, i solen parir una cria a cada part, que la
mare transporta agafada al seu pelatge durant 4-6 mesos, després dels quals encara en té cura. Solen viure uns 40 anys, i arriben a la pubertat entre 7 i 8 anys. Generalment viuen en grups jerarquitzats de fins a 20 individus, dirigits per un mascle dominant. Hom creu que, dins d'uns límits molt amplis, els grups són territorials.

Utilitzen la mímica i la gesticulació, es comuniquen mitjançant sons guturals, dels quals hom n'ha arribat a identificar fins a 32. Hom en distingeix quatre varietats geogràfiques. A causa de la seva notable intel·ligència (utilitzen objectes com a eines rudimentàries) i de la proximitat evolutiva amb els humans són intensament estudiats. Hom discuteix si la seva capacitat d'aprendre i emprar signes per a comunicar-se pot ser comparable al llenguatge humà.
Informació extreta de : http://www.xtec.es/~xlumbiar/m2/index.htm

Treball realitzat per Enric Flecha, Miquel Canal, Gerard Campillos, Carles Hidalgo i Borja Moreno

Júpiter

Júpiter

Júpiter és el planeta més gran del sistema solar i el cinquè segons la seva distància al Sol. Té un diàmetre de 142.984 km (unes 11 vegades el de la Terra). La seva òrbita se situa aproximadament a 5 UA (750 milions de km) del Sol, entre les òrbites de Mart i Saturn. És un gegant gasós format principalment per hidrogen i heli sense una superfície interior definida. La seva característica més destacable és la Gran Taca Vermella, un enorme anticicló situat en les latituds tropicals de l'hemisferi sud.
Va ser descobert a l'antiguitat i rep el seu nom del pare dels déus de la mitologia romana, aquell al que els grecs anomenaven Zeus i els romans Júpiter.



Característiques físiques:


Júpiter és el més massiu dels planetes del Sistema Solar. La seva massa equival a unes 310 vegades la de la Terra i a unes 2,5 vegades la suma de la masses de tots els altres planetes. Té el rècord de volum (1400 vegades el de la Terra) i és el planeta amb la velocitat de rotació més ràpida i per tant el període de rotació més curt (menys de 10 hores). La seva atmosfera està permanentment coberta de núvols estructurats en franges horitzontals de colors rogencs. Aquests posseixen una forta dinàmica de vents zonals amb velocitats de fins a 150 m/s i mostren un alt grau de turbulència. Generalment, és el quart objecte més brillant del cel (després del Sol, la Lluna i Venus) encara que a vegades Mart és més brillant que Júpiter i Júpiter més brillant que Venus.


Característiques físiques

Diàmetre equatorial

142.984 km

Massa

1.898,6·1024 kg

Volum

143.128·1010 km³

Densitat mitjana

1,326 kg/m3

Gravetat (equador, 1 bar)

24,79 m/s2

Velocitat d'escapament

59,5 km/s

Albedo

0,52



Composició de l'atmosfera

Hidrogen molecular (H2)

89,8 ± 2,0 %

Heli (He)

10,2 ± 2,0 %

Metà (CH4)

3000 ± 1000 ppm

Amoníac (NH3)

260 ± 40 ppm

Deuteri (HD)

28 ± 10 ppm

Età (C2H6)

5,8 ± 1,5 ppm

Vapor d'aigua (H2O)

~4 ppm

Característiques atmosfèriques

Pressió atmosfèrica

70 kPa

Temperatura mitjana

1 bar

0,1 bar

165 K
(-108ºC)

112 K
(-161ºC)






Informació extreta de: Informació extreta de www.wikipedia.es.

Treball realitzat per: Xavier Puiggròs, Alejandro Marmelada, Joan Marc Domènech, Ferran Trepat i Jacob Gràcia.


Virus, troians i cucs.

Virus Informàtic

Un virus informàtic és una seqüència d’instruccions que en algun moment podrien executar-se (per ser un programa, una macro, etc.), i que inclouen en el seu propi codi instruccions precises per a què en algun moment prendre el control de la màquina en la que s’ executa i
realitzar la còpia de si mateix en un suport diferent al que es troba originalment, entenent per suport qualsevol medi on qualsevol virus pot ocultar-se: un arxiu, un sector d’ arranc o un document.

Els virus informàtics els podríem dividir en dues seccions ben diferenciades. La encarregada d’ autoreplicar-se infectant certs suports d’ acord a certs patrons, I l’ acció visible de cara a l’ usuari que s’ activa d’ acord a altres certs paràmetres.

Convé tenir clars dos conceptes. En primer lloc que els virus informàtics són programes com qualsevol altre que podem imaginar (Netscape, Word, etc.), amb la seguretat de que realitzen la seva funció de forma totalment transparent de cara a l’usuari, és a dir, fins que patim el seu pay-load, es multiplica i es distribueix sense que ens donem compte. En segon lloc hem de tenir igualment present que un virus es composa d’“una seqüència d’instruccions”, que d’ alguna manera, pot arribar a executar-se a l’ordenador

Tot i és possible crear virus informàtics que afectin sistemes operatius com ara GNU/Linux, FreeBSD o NetBSD, que són lliures, el fet que aquests sistemes siguin més robustos quant a seguretat, i que no son usats per tants usuaris, fa que no es desenvolupin tants virus per aquests sistemes


Troians o cavalls de Troia

Tècnicament, els troians tampoc es consideren virus, ja que no es reprodueixen infectant altres
fitxers. Tampoc es propaguen fent còpies de si mateix com fan els cucs. A efectes pràctics són tractats com a virus i són detectats i eliminats pels antivirus. L'objectiu bàsic d'aquests virus és la introducció i instal·lació d'altres programes en l'ordinador per a permetre el control remot des d'altres equips.
Els efectes dels troians poden ser molt perillosos. Igual que els virus, tenen la capacitat d'eliminar fitxers o destruir la informació del disc dur. Però, a més, poden capturar i enviar dades confidencials a una adreça externa o obrir ports de comunicacions, permetent que un possible intrús controli l'ordinador de forma remota

Cucs (Worms)
D'una manera estricta, els cucs no es consideren virus perquè no necessiten infectar altres fitxers per a reproduir-se. A efectes pràctics però, són tractats com a virus i són detectats i eliminats pels antivirus. Bàsicament, els cucs es limiten a realitzar còpies de si mateixos a la màxima velocitat possible, sense tocar ni danyar cap altre fitxer. No obstant això, es reprodueixen a tal velocitat que poden col·lapsar per saturació les xarxes on s'infiltren. Les infeccions produïdes per aquests virus gairebé sempre es realitzen a través del correu electrònic, les xarxe
s informàtiques i els canals de xat (tipus IRC o ICQ) d'Internet. També poden propagar-se dintre de la memòria de l'ordinador.

Antivirus

Els antivirus són programes la funció dels quals és detectar i eliminar Virus informàtics i altres programes maliciosos (de vegades denominats malware). Bàsicament, un antivirus compara el codi de cada arxiu amb una base de dades dels codis (també coneguts com signatures o vacunes) dels virus coneguts, pel que és important actualitzar-la periòdicament a fi
d'evitar que un virus nou no sigui detectat. També se'ls ha agregat funcions avançades, com la recerca de comportaments típics de virus (tècnica coneguda com Heurística) o la verificació contra virus en xarxes de computadors. Normalment un antivirus té un component que es carrega en memòria i roman en ella per a verificar tots els arxius oberts, creats, modificats i executats en temps real. És molt comú que tinguin components que revisin els adjunts dels correus electrònics sortints i entrants, així com els scripts i programes que poden executar-se en un navegador web.



Dades extretes de:
* www.xtec.cat/at_usuari/antivirus/htm/intro01.htm
* infovirus.galeon.com/queesunvirus.htm
* ca.wikipedia.org/wiki/Virus_informàtic

Treball realitzat per José Luis Artesero, Aleix Pons, Ricard Jorquera i Jaume Arquero